Història

la Fundació

El Negoci de les Bigues

L’11 de febrer de 1943 es va funda a Tarragona una nova empresa del sector de la construcció sota el nom de Sistemes de Construcció S.A. Sideco, tal com s’abrevia el nom de la societat, es crea amb un capital inicial de 308.000 pessetes, repartit en 616 accions amb un valor de 500 pessetes cadascuna. L’empresa comença a funcionar amb les dificultats pròpies dels anys de la postguerra i els primers mesos es dedica a vendre i a distribuir bigues de ceràmica. El fabricant és Ladrihiero, que ofereix un producte més resistent que els altres que hi ha al mercat perquè reforça les bigues per dins amb unes barnilles de ferro. Malgrat tot, el racionament d’alguns materials marca en aquesta època el ritme de producció de les empreses i Ladrihiero treballa més o menys en funció de la disponibilitat del metall.

Sideco comença a funcionar a Tarragona, en un local del número set del carrer Méndez Núñez, però la distribució de les bigues ràpidament propicia un canvi d’ubicació. L’empresa es trasllada a Reus, al nombre 67 del carrer Garcia Morato, situat a prop de la Plaça de la Llibertat -en aquell moment Plaça dels màrtirs-, on estarà més de vint anys.

El negoci de les bigues només dura uns mesos. A mesura que hi ha més disponibilitat de ferro i acer, augmenta la competència en el sector i les barnilles per donar més consistència a les bigues estan a l’abast altres fabricants. Ladrihiero no suporta la liberalització dels materials i es veu obligat a tancar les portes. Sistemes de Construcció, que s’havia donat d’alta com a empresa dedicada al sector de la construcció l’1 de juliol, es queda sense proveïdor i deixa de vendre bigues a finals d’any. Malgrat tot, la baixa oficial a l’Administració de Rendes Públiques en aquesta activitat no es fa fins el 25 de març del 1944.

El Salt a l’Automoció

La Concessió de Ford

Sistemes de Construcció queda deslligada ràpidament de l’activitat que dóna nom a l’empresa i aposta pel sector de l’automoció. A principis dels anys quaranta, pels carrers de Reus es veuen pocs cotxes i alguns camions i taxis. Els vehicles circulen amb cremadors de gasogen, unes calderes que produïen gas amb llenya o amb carbó i que utilitzaven perquè els primers anys de la postguerra no hi havia gasolina. De fet, la restricció d’aquest producte era una de les dificultats que s’arrossegava de la Guerra Civil, que havia suposat un retrocés en el món automobilístic respecte als anys vint.

Sideco veu bones perspectives en un mercat que no es començarà a recuperar fins a principis dels anys cinquanta i aconsegueix la concessió de Ford Motor Ibèrica per Reus i les comarques dels seus voltants. Fins a l’estiu de l’any 1943, havia estat en mans d’un altre concessionari, que tenia les instal·lacions al número 2 de la plaça de Catalunya, i que va trencar relacions amb Ford. Ser concessionari d’aquesta marca era lligar-se a Ford Motor Company, que Henry Ford i onze inversors havien creat el 1903 a Michigan, als Estats Units, i que en pocs anys va començar a vendre i fabricar cotxes a tot el món. Ford, que es convertiria en un gegant de l’automoció, s’havia instal·lat primer al Canadà, després a Anglaterra, a Argentina ia Japó i des de finals dels anys vint ja tenia una presència destacada al continent europeu.

L’1 de gener de 1944 es va fa la inauguració de Sideco com concessionari oficial de la marca Ford, després que l’empresa s’hagués donat d’alta en les activitats de “venda d’automòbils i els seus recanvis” i en la de “taller Herrero- manyà sense cap motor “, tal com consta en el registre de l’Administració de Rendes Públiques. El canvi al sector de l’automoció fa que a partir d’aquest moment no es torni a utilitzar el nom de Sistemes de Construcció i s’opta per l’abreviatura Sideco.

El local del carrer Garcia Morato, abans ple de bigues, s’ha convertit ara en un taller on es reparen camions i es venen recanvis. Durant els primers anys, Sideco es dedica sobretot a aquestes activitats i no tant a vendre vehicles. El mercat d’aquest producte durant els primers anys de la postguerra està molt estancat i s’importen molt pocs vehicles Ford de països com França, Alemanya, Anglaterra o els Estats Units. Aquesta situació canviarà més endavant i Sideco començarà a distribuir tractors de la marca Fordson, que arriben d’Anglaterra, i al principi dels anys seixanta els camions Ford i Ebre, fabricats a Barcelona.

Al taller hi treballen cinc operaris, sobretot a la tarda ia la nit, que és quan es fan la majoria de les reparacions. Al local del carrer Garcia Morato han de conviure els mecànics amb el personal d’administració i al fons s’ha habilitat un espai per reparar els components dels camions. El responsable del taller és Josep Güell Padró i la majoria d’activitat la concentren els vehicles de transport de mercaderies. Els que recorren els pobles dels voltants van a Sideco a qualsevol hora però no és fins a mitja tarda que arriben els camions més grans, sobretot els que fan el recorregut entre Reus i Barcelona. Les reparacions són imprescindibles per tornar a sortir a la carretera el dia següent i de vegades s’allarguen més enllà de la mitjanit, tot i que les més complexes es deixen per als matins del cap de setmana.

Al taller també es reparen alguns vehicles de l’exèrcit de terra i es venen alguns recanvis a mecànics de l’exèrcit de l’aire. Una altra activitat que dóna bons rendiments en aquesta època és la d’instal·lar motors importats de gas-oil -de les marques Mamci, Perkins, Henschel i Scania Vabis- a camions que d’origen ho munten de gasolina. Aquesta operació es fa amb els camions Ford, però també amb altres com els de l’exèrcit que s’havien subhastat entre la població o als anglesos Austin i Bedford.

La Caravana Ford

“Va despertar gran interès en la nostra ciutat l’exhibició de cotxes presentats per” Ford Motor “gràcies a la mediació de Sideco S.A. rent al seu local a l’Avinguda dels Màrtirs “. Així recull una columna del Diari Espanyol de l’any 1946 l’èxit a Reus de la Caravana Ford, una iniciativa publicitària que organitzen els responsables de Ford a Barcelona, ​​amb l’objectiu de recordar que segueixen representant a la Ford Motor Company dels Estats Units, recorren moltes ciutats Catalanes ensenyant cotxes i camions inaccessibles llavors per al mercat espanyol però que desperten molt d’interès. Eren models Mercury, Lincoln, Mustang i Fordson que es presenten com els més recents de la postguerra.

A Reus, s’exposen davant del local de Sideco del carrer Garcia Morato i també a la plaça Prim. Segons explica el Diari Espanyol, són vehicles de línies esplèndides i carrosseries magnífiques. “Els turismes anaven equipats amb calefacció, ràdio, rellotge elèctric, purificador d’aire, eficaç sistema de suspensió i altres avantatges que seria prolix enumerar. Aquests cotxes van atreure poderosament l’atenció general “, conclou el rotatiu.

Sideco Creix

Les pautes que marca Ford Motor Ibèrica a la xarxa de concessionaris obliguen a Sideco a contractar més personal, adaptar el local de la Plaça de la Llibertat i fer la primera ampliació de capital de l’empresa. El 28 de març de 1952 es va augmenta de 308.000 pessetes a mig milió amb una segona sèrie de 384 accions també per valor de 500 pessetes cadascuna. En aquesta operació entra Rafael Curto Boyls, i més tard el seu fill, Rafael Curto Ferré, passa a ser el secretari del consell d’administració de l’empresa. Poc abans, el desembre de 1950, Francisco Baró Rius, havia pres el càrrec de conseller delegat de Sideco. De fet, el seu pare, Francisco Baró Voltas, formava part de la societat des que el 28 de gener de 1947 va comprar unes accions. Aquestes dues famílies són les que estaran a partir d’ara al capdavant de Sideco.

Al començament dels anys cinquanta, l’activitat de Sideco gira entorn al taller i de la venda de recanvis. Ford Motor Ibèrica estudia posar en marxa una fàbrica de tractors i camions a l’avinguda Icària de Barcelona però mentrestant no s’importen vehicles. Una de les activitats que més serveix a Sideco per tirar endavant és la venda de maquinària per al sector de l’agricultura.

Tenen molt d’èxit entre els camperols, per exemple, els motocultors de la marca anglesa Clifford, dels quals Sideco és el distribuïdor per Reus i els voltants. Van equipats amb una maduixa per remoure la terra i funcionen amb un motor BSA de gasolina, tot i que més endavant ho faran amb un de gas-oil de la marca alemanya Sachs. Sideco té l’oportunitat de comprar aquest producte directament del fabricant i demana una partida de divuit unitats. Aquesta operació és la que obliga l’empresa demanar per primera vegada un crèdit a una entitat bancària. Tot i el bon ritme de vendes, els motocultors Clifford tenen un problema: només poden funcionar amb la maduixa que va lligada a la màquina. Les demandes de la pagesia són cada vegada més complexes i surten al mercat motocultors polivalents. Sideco en prova alguns i finalment s’inclina per vendre de la marca Rapid Diesel, que poden portar des d’una fresa a un remolc. A poc a poc, Sideco es va diversificant per respondre a les necessitats del camp.

Les Primeres Fires

El sector de l’automoció comença a arrencar ia Reus es celebra la primera fira per exposar vehicles. Es fa del 22 al 25 de juliol de 1950 sota el nom de Fira Provincial de l’Automòbil Usat i la Ramaderia. Sideco començarà a participar en aquest tipus de certamen l’octubre de l’any 1953 en una edició de la Fira de l’Automòbil on s’exposen, entre d’altres, maquinària per al camp i els tractors de la marca Fordson. Des dels anys cinquanta i en endavant, les fires són per Sideco una bona oportunitat sobretot per ensenyar als clients la maquinària agrícola.

El Ford Vedette

En els anys cinquanta, importar cotxes de l’estranger no és freqüent. El 1956, a Sideco i la resta de concessionaris tenen expectatives que arribi algun Ford Vedette, que fabricava a la planta de Poissy, a França i que va ser el model amb més èxit en aquest país durant els anys de recuperació de la indústria automobilística després de la segona guerra mundial. Per forçar l’arribada d’aquests cotxes, Sideco en sol·licita alguns amb factures a noms de clients de l’empresa. El Ford Vedette es presentava com un vehicle luxós, gran i amb espai suficient per transportar maletes, confortable gràcies a un nou sistema de suspensió i amb un motor de vuit cilindres que consumia poc combustible. Costava 640.000 pessetes més el preu de transportar-fins a Espanya. Així i mai arriba cap unitat.

Sideco segueix endavant i el 1956 el creixement de l’empresa obliga a ampliar les instal·lacions. El local del número 67 del carrer Garcia Morato, prop de la Plaça de la Llibertat, s’havia quedat petit. Sideco manté el taller però trasllada la venda dels recanvis i les oficines al número 24 del carrer Sant Joan, on fins llavors hi havia una serralleria. Les instal·lacions continuaran separades en aquests dos espais fins a l’any 1968.

Els Tractors

L’oferta de maquinària per a l’agricultura fa un salt endavant quan es comencen a importar tractors de la marca Fordson. Primer arriba el model Major, que és difícil de vendre als pagesos perquè és massa gran per a la majoria de finques de la zona i més tard Sideco comença a vendre el Fordson Dexta i el Super Dexta, més reduïts i que tenen més acceptació entre els pagesos. Aprofitant que es venen tractors, també s’ofereixen estris i complements, tant els que subministra Ford -que porten la marca Ransomes- com els altres fabricants. És el cas dels remolcs de Ros Roca, les sulfatadores Balven i Set i de les maduixes de la marca Agrator, entre altres productes.

El sector de l’agricultura concentra una part important de les vendes i l’oferta de Sideco va creixent a poc a poc. Des de l’any 1957, per exemple, es comença a vendre un nou producte innovador: la regadora per aspersió de la marca Wright, que distribueix a Catalunya l’empresa Harry Walker. Perquè funcioni, calen equips de pressió, que també subministra Sideco. Hi ha de dos tipus, les bombes elèctriques Indar o les que funcionen amb gas-oil, principalment amb motors de les marques Mamci o Lombardini. Amb tots aquests components, es va fent llarga la llista de productes per al camp.

Vendre als camperols obliga a desplaçar-se a les finques, sovint quan acaba la jornada laboral, Sideco compra una furgoneta de la marca alemanya DKW que es retola amb els logotips de l’empresa i es converteix en el primer vehicle de servei. S’opta per aquest model perquè en aquests anys encara no s’importen de la marca Ford. El responsable d’anar al camp a vendre és Francesc Rovira, que moltes vegades també ha d’organitzar demostracions in situ del funcionament de la maquinària.

Els Primers Ebro

La fàbrica de l’avinguda Icària de Barcelona es posa en marxa el 1957. Ford Motor Ibèrica havia estat nacionalitzada tres anys abans i s’havia començat a deslligar de Ford Motor Company dels Estats Units, amb qui trencarà del tot les relacions en 1965. Això explica que el nom de la nova societat, que ja no és una filial de Ford, sigui Motor Ibèrica i que es creï la marca Ebre. a la cadena de muntatge de la Zona Franca de Barcelona es fabriquen primer tractors, que tot i portar retolades les lletres Ebre són una còpia exacta dels models Fordson. Sideco no triga en incorporar aquests nous models, com l’E-44, a l’oferta de maquinària pel camp.

Després de mesos d’expectatives, el muntatge de vehicles a pocs quilòmetres de distància és una realitat amb les noves instal·lacions de l’avinguda Icària en marxa. El següent salt endavant és la fabricació dels camions Ebre. En Sideco, els primers es venen en 1962 en un context de forta demanda per part dels clients dels 25 concessionaris que hi ha a Catalunya, que representen una quarta part dels de tot l’estat. Els primers models de camions són el B-35 i B-45, que funcionen amb un motor de gas-oil de quatre cilindres i que costen al voltant de 250.000 pessetes.

La producció de camions Ebre és insuficient els primers anys per fer front a la demanda i, fins i tot, hi ha operacions de compra-venda entre concessionaris de la mateixa marca. També hi ha moltes dificultats en la recollida dels vehicles de la fàbrica de la Zona Franca. Motor Ibèrica obliga a un representant de l’empresa a estar a primera hora del matí a Barcelona parteixi que li preparin la documentació i el vehicle. El procés, que comença amb el trajecte en tren entre Reus i Barcelona a primera hora del matí, no es resol fins al vespre que es lliura el camió. Fins i tot algunes vegades el lliurament no es fa fins al dia següent. Després queda el retorn per carretera a Reus, un trajecte que sol durar una mitjana de quatre hores.

Sideco no triga a introduir al mercat els tractors i camions Ebre, cada vegada més moderns. A aquests canvis recents, de seguida se sumen altres opcions per ampliar l’oferta, com els tractors Massey Ferguson. Aquesta marca havia nascut als anys cinquanta de la unió de dues empreses, una nord-americana i l’altra anglesa, amb molta experiència en la fabricació de maquinària agrícola. Quan Massey Ferguson entra a formar part de Motor Ibérica, s’ofereix l’opció als concessionaris d’incorporar els seus vehicles. Sideco segueix apostant per millorar la qualitat de l’oferta i durant uns anys vendrà aquests tractors que porten segell anglosaxó.

La demanda de tractors és molt fort però sovint els models no s’acaben d’adaptar a les necessitats dels camperols. Els cultius de la zona són sobretot d’avellaners i es necessiten vehicles que puguin passar per sota d’arbres baixos i a pocs metres de distància un de l’altre. Al taller de Sideco, els mecànics transformen els tractors Ebre i Massey Ferguson per fer-los més rendibles en el camp canviant els pneumàtics per altres de més reduïts o reduint els parafangs. El resultat final és un tractor adaptat als cultius, que més endavant ja sortirà al mercat com a model estàndard.

Un Nou Canvi d’ubicació

L’activitat de Sideco va creixent i tant les instal·lacions del carrer Sant Joan com de les de Garcia Morato es queden petites. En aquest local, on hi ha el taller, es decideix construir un altell a la fi dels anys cinquanta, sobretot per emmagatzemar el reg per aspersió de la marca Wright. El que es planteja inicialment com una simple reforma, acaba sent un problema que agreuja la situació gens fàcil de l’empresa. Abans de que acabin les obres, el propietari del local aixeca una acta notarial argumentant que l’ampliació s’està fent sense permís. Davant el risc d’haver d’abandonar les instal·lacions, s’arriba a un pacte i Sideco continua endavant.

Malgrat tot, la manca d’espai continua sent un problema i el 1969 l’empresa es trasllada a unes noves instal·lacions ubicades al número 57 del Camí de Riudoms. El local -millor situat, de nova construcció i de tres plantes-, té unes dimensions que s’ajusten a les necessitats de Sideco. Hi ha 800 metres quadrats dedicats al taller i un soterrani del mateix espai que s’utilitza com a magatzem de vehicles. La venda de recanvis i la zona d’exposició de vehicles ocupen prop de 200 metres quadrats i les oficines estan separades de la primera planta de l’edifici. Les noves instal·lacions es completen amb dos locals més, situats als números 72 i 86 del avinguda Països Catalans, que només es fan servir per exposar.

Les Furgonetes Ebro

Als camions i els tractors de la marca Ebro, s’afegeixen seguida diversos models de furgonetes. De fet, els nous vehicles els fabrica inicialment la societat Fadisa però Motor Ibèrica compra aquesta empresa el 1967 i canvia les lletres d’Alfa Romeo, que portaven fins llavors, per les d’Ebre. Amb la nova marca, també s’introdueixen algunes modificacions com el motor, que a partir d’ara és un Perkins fabricat en una planta que motor Ibèrica havia adquirit feia poc a Madrid. El primer model que es ven és la F-100 i el següent i més modern, la F-108. Precisament, a mitjans dels anys setanta, un grup de persones de Riudoms, amb la col·laboració de l’Ajuntament, en compra una del model més nou expressament per anar a Roma a recollir les cendres del beat gran. Després es treuen al mercat nous models d’una línia diferent: la F-260 i la F-275, el primer amb tracció davantera i l’altre posterior.

Motor Ibèrica augmenta la producció de vehicles i també comença a importar alguns cotxes d’Anglaterra o Alemanya amb l’autorització del Ministeri de Comerç. La majoria són per als concessionaris de ciutats importants com Madrid, València i Barcelona. Malgrat tot, a Sideco també arriben alguns. Els primers són un Ford Consul Cortina 1200 i un altre 1500, que s’usen com a vehicles de servei. En general, el parc de cotxes és bastant reduït i en els concessionaris hi ha una forta demanda.

Motor Ibèrica va guanyant pes i la xarxa de concessionaris s’actualitza amb instal·lacions més modernes i ampliacions de personal. L’any 1980 la companyia automobilística japonesa Nissan compra una participació de Motor Ibèrica. Nissan s’havia creat a Yokohama en els anys trenta i, després d’expandir-se per Estats Units i Austràlia, començava a consolidar-se a Europa. L’entrada de Nissan a Motor Ibèrica, a qui acabarà absorbint, coincideix amb la finalitat de l’etapa de Sideco amb la marca a l’octubre de 1982. Sideco veu millors perspectives de creixement en les marques de vehicles industrials europees, com Iveco, que s’havia creat feia poc als països del centre del continent.

La Concessió d’Iveco

Sideco s’estrena el 1983 com a concessionari d’Iveco. L’aposta és per una marca de vehicles industrials amb perspectiva de futur que havia creat el grup Fiat l’1 de gener de 1975 a partir de la fusió de cinc fabricants europeus amb una llarga trajectòria per separat -les marques italianes Olmo, Lancia i Fiat, l’alemanya Magirus Deutz i la francesa Unic. El grup Iveco és jove però porta el segell de qualitat del grup Fiat, amb molta experiència en el sector automobilístic.

L’aposta per Iveco es fa en un moment que les marques europees de vehicles industrials comencen a fer-se un lloc a Espanya i Sideco afronta el repte arriscat de introduir-la al mercat. Els primers anys, l’oferta és sobretot en gamma lleugera, amb les furgonetes dels models 30.8 i 35.8, només diferenciades per la doble roda i el camió lleuger 40.50, amb un xassís molt reforçat i conegut a Catalunya com el lleig ia Espanya com el mul. Després arriben altres models també lleugers, com el 60.10. L’any d’estrena de la concessió de la nova marca, Sideco ven 39 unitats entre furgonetes i camions.

En paral·lel, es distribueixen des de mitjans de l’any 1982 els tractors Fiat, una marca de qualitat i molt reconeguda a Europa. En Sideco, encara té molt de pes la venda del sector agrícola i els tractors que arriben de Fiatagri, una filial de Fiat a Espanya, serveixen per satisfer aquesta demanda. Els resultats van sent més òptims a mesura que la marca es va consolidant en el mercat i que les gammes de models s’amplien i s’adeqüen a les extensions de terreny reduïdes que hi ha a la zona.

La venda pel camp fa que Sideco estigui present en la majoria de fires que se celebren a la zona, que es converteixen en un punt de trobada sobretot pels clients de maquinària agrícola. L’estand de Sideco té el seu lloc en les fires més importants, com la de Móra d’Ebre, el Firagost de Valls, la fira multisectorial Expro-Reus o la Fira de l’Avellana de Riudoms. També participa en les que se celebren en municipis més petits com Montblanc, Sarral, Vila-rodona o Valls, fins al punt que durant uns anys està present en un total de setze fires.

La distribució de tractors Fiat continuarà tenint molta importància fins que el 1990 es decideix concentrar les vendes només en els vehicles industrials.

El Trasllat a la Carretera d’Alcolea

Sideco aconsegueix en cinc anys gairebé triplicar les vendes de vehicles Iveco i incrementa també significativament les dels tractors Fiat. L’activitat del taller sobrepassa les possibilitats de les instal·lacions del camí de Riudoms i, tant en Sideco com en altres empreses similars, és freqüent veure reparacions de vehicles que s’han de fer al carrer. El 19 de gener de 1988 la empresa fa un nou salt endavant i es trasllada a la carretera d’Alcolea, al nombre 125. La nova ubicació està més molt comunicada i permet ampliar els metres quadrats. Amb els anys, l’edifici s’adapta a les necessitats del taller i es fa més gran la campa per a vehicles.

El trasllat a la carretera d’Alcolea coincideix amb el procés d’informatització, que permet controlar directament la comptabilitat, encarregada fins llavors a una empresa externa. Amb l’arribada dels ordinadors, es fa una primera aposta decidida per estar a l’altura de les noves tecnologies.

La Gamma Pesada

En les noves instal·lacions, Sideco disposa de més bons accessos per carretera i de més espai per als vehicles tant al taller com la campa exterior. Aquestes millores permeten que l’empresa pugui incrementar les vendes dels vehicles de gamma pesada. Fins llavors, Sideco s’havia concentrat en els camions lleugers i en les furgonetes i a partir d’aquest moment s’introdueixen canvis tant al taller com en els equips de vendes per afrontar amb garanties la distribució de vehicles pesats. La decisió coincideix amb l’èxit del model Turbostar, que Iveco havia introduït al mercat el 1984 i del qual s’havien fabricat inicialment 300.000 unitats. Aquest vehicle, que va tenir molt bona acceptació, s’havia dissenyat amb una cabina més confortable i més alta i amb un sistema de suspensió avançat.

L’Arribada dels Pegaso

Als vehicles Iveco i als tractors Fiat, el 1990 s’afegeix una altra marca. El grup Fiat, al qual pertany Iveco Espanya, havia comprat el 13 de setembre l’Empresa Nacional de Autocamiones (ENASA), que fabricava els camions Pegaso. Quan es fa efectiva l’adquisició, Sideco accepta l’opció de vendre també aquests nous vehicles.

Fins i tot després de la fusió, es manté la xarxa de concessionaris d’Iveco i la de Pegaso separades i això fa que Sideco creu una altra societat el 16 de juny de 1991 sota el nom de Vehicles Tarragona S.A. La nova empresa neix per dedicar-se a la distribució de Pegaso i té unes instal·lacions a Tarragona. Mantenir les dues xarxes dóna lloc a situacions atípiques. Sideco, i la resta de concessionaris que han optat per vendre tant a vehicles Iveco com Pegàs, es troben amb models idèntics però amb marques diferents. Els venedors s’arriben a fer la competència ells mateixos i, en alguna fira de mostres, com la de l’any 1991, s’exposen camions del mateix model però retolats uns amb les lletres Iveco i els altres amb Pegàs.

La incorporació dels vehicles Pegaso té un efecte molt positiu en Sideco. En un context de crisi econòmica, la nova marca, molt valorada pels clients, permet guanyar quota de mercat. Sideco surt enfortit en un moment que a Espanya el context econòmic obliga alguns concessionaris a tancar. De fet, del centenar que hi ha a principis dels anys noranta, la xifra es va reduint fins a arribar als 46 de l’any 2006.

Sideco aprofita els avantatges de vendre la nova marca Pegaso i manté Vehicles Tarragona fins que es reunifiquen les dues xarxes de concessionaris i Sideco absorbeix la nova societat. Tota l’activitat queda concentrada a les instal·lacions de la carretera d’Alcolea. Més endavant, Iveco decidirà eliminar la marca Pegaso, tot i que es continuaran fabricant els mateixos models de camions.

L’Aposta pels vehicles industrials

La trajectòria d’Sideco fa un punt ia part en 1990 quan es decideix concentrar les vendes en els vehicles industrials i abandonar la maquinària per al camp. Des de la fundació en els anys quaranta, l’empresa havia estat molt lligada al sector agrícola i, de fet, fins a l’arribada dels primers camions i furgonetes al començament dels seixanta, la venda en el sector agrícola havia estat l’activitat principal. La penetració en el mercat, la fidelitat d’alguns clients i la vinculació històrica de Sideco amb els vehicles per a l’agricultura fan que deixar de banda aquesta branca d’activitat marqui un punt d’inflexió en la trajectòria de l’empresa.

L’any 1990 Sideco deixa de distribuir els tractors Fiat i passa a ser un concessionari d’Iveco Espanya -en aquell moment i fins al 2005 Iveco Pegaso- dedicat exclusivament als vehicles industrials. L’aposta per aquest sector es fa aprofitant l’empenta que havia suposat la incorporació dels models Pegaso. També juga a favor que a partir del 1993 Sideco amplia la zona de distribució a la meitat sud de la demarcació de Tarragona ia les Terres de l’Ebre. De fet, ja havia ocupat aquesta àrea, mesos abans, mentre no es nomenava un concessionari, que finalment no es va mantenir en el mercat.

L’ampliació dels serveis de venda i postvenda permet disposar del primer taller autoritzat fora de les instal·lacions de Reus. L’empresa amb qui s’estableix l’acord és Garcid S.L., situada a Amposta, al Montsià, on també s’instal·la u punt de venda. Situat al costat de la carretera N-340, el nou taller està en lloc de pas habitual per a alguns clients, que a partir d’aquest moment reben un servei més proper i de més qualitat.

Les oportunitats de negoci que obre disposar d’un mercat més ampli confirmen que deixar de distribuir t

Paral·lelament, Sideco amplia els serveis de postvenda amb un altre taller autoritzat, de nom Societat Cooperativa Auto-mecànica, que s’ubica a Tarragona. L’altre canvi qualitatiu d’aquests anys és la incorporació dels serveis de planxa i pintura a les instal·lacions de Sideco a Reus l’estiu de l’any 1996, que fins llavors s’havien d’encarregar a tallers externs. La novetat millora la comoditat del client que ha de reparar un vehicle, i la secció de xapa i pintura experimenta un ràpid creixement.

Amb una evolució de vendes clarament a l’alça, Sideco fa una segona ampliació de la zona de distribució el 1999 i s’expandeix cap a les comarques del Garraf i l’Alt Penedès on disposa de dos tallers autoritzats més i dos punts de venda. D’una banda, Diesel Penedès, una empresa consolidada i amb personal experimentat que s’ubica a Vilafranca del Penedès i de l’altra Vilauto, situada a Vilanova i la Geltrú i sobretot dedicada a la reparació de furgonetes.

Queda definit un mercat ampli -Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’Alt Penedès i el Garraf amb una xarxa de quatre tallers autoritzats i tres punts de distribució. Sideco aposta per apropar els serveis de venda i postvenda al client aliant-se amb instal·lacions consolidades. Una bona mostra és Garcid, a Amposta, que és el primer taller d’Iveco en volum de facturació de recanvis a Espanya i Diesel Penedès ocupa el tercer lloc. Vilauto, per la seva banda, ha inaugura el 17 de febrer de 2006 unes noves instal·lacions per donar resposta al creixement experimentat des de finals dels anys noranta, just quan passa a ser un taller autoritzat d’Iveco.

Avís legal    Política de cookies

by mussara.com

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies